Pors i fòbies als més petits

Qui no ha tingut por a la foscor quan era petit? A les primeres etapes de la nostra vida, on encara estem creant la nostra pròpia percepció de la realitat i la imaginació ens pot jugar males passades, és normal tenir una sèrie de temors típics dels nens petits. Si vols saber quins són els més comuns, com es detecten i com poden superar-se, segueix llegint!

La por és un sentiment natural del propi cos, i és una sensació que ens acompanyarà al llarg de totes les etapes de la vida. A les etapes inicials, on els infants descobreixen el món cada dia i encara no tenen formada completament la seva percepció de la realitat, és molt normal que hi hagi aquestes inquietuds. Per tant, aquesta reacció fisiològica és normal fins a una certa edat, i és comú veure algunes etapes o situacions que solen repetir-se als nens.

Cal remarcar que una por i una fòbia no són el mateix. La por és una reacció fisiològica davant un perill immediat o potencial, mentre que la fòbia és tenir temor a un estímul que no presenta cap element racional que justifiqui aquest comportament.

D’aquesta forma, és normal que els nens tinguin algunes pors (bastant comunes) al llarg de les etapes de la infància, que poc a poc aniran superant-se de forma natural. Per tant, la família no ha de donar més importància de la que té a aquest aspecte, sempre i quan es mostri una evolució en la superació d’aquests temors amb el pas del temps.

No obstant, sí que s’ha d’estudiar el cas quan el nen no evolucioni en les seves fòbies i aquestes no es superin, o fins i tot s’agreugin, amb el pas del temps. Un altre factor que hauria d’alarmar és que aquestes pors interfereixin o canviïn la conducta d’aquest nen o nena en les seves activitats més quotidianes, fent que no pugui desenvolupar la seva rutina de forma habitual.

Així doncs, quines són les fòbies o les pors més comuns als nens petits? N’hi ha moltíssimes, però en destaquem les següents:

• Fòbia específica: es tracta de témer a un objecte o a una situació concreta. Per exemple, algunes fòbies específiques comuns als nens són als pallassos, a alguns animals (com gossos, insectes o serps), a anar al metge, a les injeccions, etc.
• Agorafòbia: por a sentir-se perduts o al trobar-se una situació en la qual no saben desenvolupar-se sols.
• Fòbia a la obscuritat: aquesta és molt comú en nens petits. Sol justificar-se amb por a monstres o imaginacions pròpies del nen. Aquesta preocupació la veiem a l’hora d’anar a dormir o anar a una habitació tot sol, tant de dia com de nit.
• Fòbia social: és aquella que impedeix que el nen o nena es desenvolupi correctament en situacions on ha de parlar en públic o forma part del centre d’atenció.

Així com les fòbies o les pors poden ser molt variades en cada nen, els símptomes acostumen a ser molt semblants: el nen o nena evita la situació, té tremolors, plors, crits, dificultat per conciliar el son, bloqueig, sudoració, entre d’altres, juntament amb un malestar emocional constant.

Si el nen o nena no avança sol en la superació d’aquestes, cal remarcar que no hi ha una solució universal per superar-les, però si hi ha moltes formes amb les que podem ajudar: primerament cal acceptar-les; és molt important que l’entorn més immediat de l’infant accepti i prengui com quelcom normal aquests terrors. En segon lloc el nen s’ha de sentir acompanyat i comprés, i és imprescindible que en cap moment se’l renyi o se’l ridiculitzi per la seva fòbia. Un cop aquestes fòbies es normalitzen dins el seu entorn, és recomanable que la família ajudi al nen o nena a enfrontar-se a elles, primer d’una forma parcial o indirecta, i més endavant d’una forma més directa. Cal fer entendre al nen que no existeix un perill real, per a que ell mateix pensi de forma racional que està realment segur.

La majoria de les fòbies dels adults sorgeixen en les edats infantils. Si una fòbia persisteix, s’estanca i impedeix que el nen o nena desenvolupi la seva rutina de forma natural, és molt recomanable visitar a un psicòleg especialitzat per a que ajudi en la superació de la fòbia. Aquest petit gest pot ser crucial pel futur d’aquest infant, perquè un cop arribi a l’edat adulta serà molt més difícil que es superi aquesta fòbia.

Per això recomanem el suport d’especialistes en psicologia i neuropsicologia per superar aquestes pors. A Centre Neurona us oferim un servei adaptat integralment a cada cas, que va des del seu estudi fins al propi tractament, per evitar que qualsevol por o fòbia alteri la vida de ningú.

Tags: blog, centre neurona, fòbies, nens, neuropsicologia, pors

Trackback from your site.