L’Alzheimer

Fa pocs dies es va celebrar el Dia Mundial de l’Alzheimer amb l’objectiu de conscienciar a la població de la importància que té detectar els primers símptomes de la malaltia i, sobretot, de la necessitat de perdre la por en adonar-nos que alguna cosa ens està passant en relació a la nostra memòria.

L’Alzheimer és una malaltia crònica que afecta el cervell i que produeix un deteriorament progressiu de la memòria. Amb el temps, la lesió s’expandeix per tot l’òrgan i afecta altres funcions cognitives com l’alteració del llenguatge (per exemple se’ls fa difícil trobar les paraules per expressar-se i habitualment utilitzen “això”, “allò” i expressions com “ho tinc a la punta de la llengua”), la pèrdua de l’habilitat de càlcul (el maneig dels diners es fa difícil), la desorientació en l’espai (es poden perdre en llocs freqüents o coneguts), la desorientació en el temps (creure’s, per exemple, que viuen a l’any 1950), dificultats a l’hora de vestir (no saber trobar les mànigues de la jaqueta, posar-se la roba interior per sobre del pantaló, vestir-se amb roba inapropiada per l’estació de l’any en la que ens trobem…) entre altres afectacions.

Per a la investigació mèdica l’Alzheimer és tot un desafiament per avançar en la recerca d’una possible cura. Actualment no es disposa d’un tractament específic que radiqui la malaltia però sí que existeixen teràpies per mantenir la qualitat del cervell i el benestar d’aquells que estan en contacte amb la malaltia.

Qui pot patir l’Alzheimer i quins són els seus símptomes?

Les probabilitats de patir Alzheimer augmenten entre les persones majors de 65 anys. De fet aquesta malaltia afecta al 10% de la població major d’aquesta edat.

La majoria comencen a donar importància a la pèrdua de memòria passat 2 o 3 anys dels primers símptomes i, sobretot, quan s’adonen que potser han de demanar ajuda en un aspecte concret que abans no necessitaven.

És amb la pèrdua d’autonomia i amb la consciència que “allò que podia fer, ja no ho puc fer” quan apareixen les pors a la malaltia. Generalment, els familiars i les persones més properes als malalts d’Alzheimer són els primers que s’adonen de les pèrdues de memòria, inicialment imperceptibles però que amb el temps es converteixen en més notòries.

Per diagnosticar la malaltia en una etapa primerenca és clau conèixer bé quins són els símptomes de l’Alzheimer:

• Oblidar la informació del dia a dia.
• No recordar el lloc on s’ha deixat un objecte concret.
• Repetir les converses constantment perquè no es recorda que ja s’ha explicat.
• No donar importància a la higiene personal.
• Perdre l’interès en aficions d’un mateix: llegir, quedar amb els amics, parlar amb els néts…

La importància d’un diagnòstic precoç:

Quan la gent es fa gran perd a poc a poc algunes funcions cognitives que formen part de l’envelliment.

Diferenciar una persona que pateix Alzheimer d’una altra que simplement té problemes de memòria perquè es fa gran, es pot aconseguir a través d’un diagnòstic precoç. El diagnòstic compara les habilitats del passat amb les del present, com també, observa si la memòria rendeix com hauria de rendir davant d’unes proves concretes.

Aquestes proves descarten o confirmen la possibilitat de diagnosticar l’Alzheimer.

És per aquest motiu que en detectar un petit símptoma, no ens ha de fer cap por acudir a un especialista. A Centre Neurona parlem de les senyals neuropsicològiques, cognitives, emocionals i conductuals per realitzar un bon diagnòstic. Paral·lelament treballem l’estimulació cognitiva per aconseguir que l’evolució de la malaltia sigui el més lenta possible i ajudem a acceptar l’Alzheimer en el dia a dia.

Des de Centre Neurona treballem també de manera individual o grupal amb les famílies i cuidadors per tal d’orientar, educar i acompanyar durant l’evolució de la malaltia.