El teu fill és superdotat?
El teu fill o filla té unes ganes insaciables d’aprendre? Et sorprèn la seva gran creativitat? Aprèn nous coneixements amb una rapidesa poc normal per la seva edat? A vegades s’avorreix a classe i es frustra a l’escola? Si la resposta a totes aquestes preguntes és que sí, segurament el teu fill o filla formi part del grup que s’anomena “nens superdotats o altament capacitats”. Vols saber-ne més? Doncs segueix llegint!
La OMS calcula que aproximadament 2 de cada 100 nens presenta una intel·ligència molt superior a la mitja. Molt sovint ens referim a aquest grup de nens com a superdotats. No obstant, hi ha diversos perfils diferenciats que tenen característiques pròpies: superdotació, alta capacitació, talent, geni, precoç, etc.
Quan un nen té una intel·ligència molt superior a la mitja, es motiva molt per l’aprenentatge i és molt creatiu, parlem d’un infant superdotat. Aquests nens tenen uns trets característics en la seva personalitat: són molt sensibles, tendeixen a frustrar-se fàcilment, presenten poca tolerància a les crítiques i són molt auto exigents. També tenen trets molt positius, com poden ser la curiositat intel·lectual, molta memòria i un vocabulari molt ampli i variat.
Si un nen o nena presenta aquestes característiques, és molt important posar-lo en les mans d’un especialista perquè aquesta intel·ligència superior comporta una sèrie de problemes psicològics i comportamentals que han de ser tractats per a que el futur desenvolupament personal i professional del nen sigui favorable.
Hem observat com en molts casos, ser superdotat suposa un impediment pel desenvolupament acadèmic del nen o nena, tot i semblar una contradicció. Sovint aquests infants es senten aïllats dels seus companys de classe, tenen dificultats socials, senten falta de motivació i frustració i no aconsegueixen identificar-se amb els seus companys de classe. Aquesta situació desfavorable pel nen/nena pot desembocar en un baix rendiment acadèmic.
És molt important no caure en el tòpic de que “ser superdotat és millor pel nen, perquè ho tindrà tot molt més fàcil”, perquè les seves capacitats intel·lectuals estan molt més desenvolupades, però el seu nivell emocional és el corresponent a la seva edat, i les conseqüències de ser altament capacitat farà que el nen s’hagi d’enfrontar a situacions complicades per la seva edat. Per això es recomana, rebre la orientació i suport d’un psicòleg per identificar i anticipar-se a possibles problemes o trastorns emocionals.
L’entorn d’aquests nens superdotats, especialment les famílies, han de seguir els consells i les pautes que indiqui el psicòleg. Alguns consells útils per a les famílies, entre altres, són que no es pressioni al nen en el seu aprenentatge, ajudar-lo a comprendre la seva situació, acceptar-ho com un fet normal i evitar les comparacions del nen amb altres persones.
A Centre Neurona posem a la teva disposició tot el nostre ventall de serveis duts a terme per professionals del sector de la psicologia i la salut mental per ajudar-te en la identificació d’una alta capacitació o superdotació i pel tractament emocional i psicològic de qui la presenti, així com la orientació més adient per les persones de l’entorn més immediat.
Tags: blog centre neurona, centre neurona, repercussions, superdotació, superdotat
Trackback from your site.