Posar límits és bo. Com i per què?
Amb els anys, per fi, hem deixat l’educació basada en l’autoritat i el càstig per centrar-nos en una educació on predomina la relació afectuosa entre pares/mares i fills/filles, i on es permet que els nens i nenes puguin participar a les converses familiars, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions i sentiments.
Sovint portem un ritme de vida accelerat i intentem compaginar de la millor manera possible la vida familiar amb la laboral. Quan tots arribem a casa, cansats, després d’un dia llarg i amb el sentiment de culpabilitat per no haver passat més temps amb la família, tendim a ser més permissius i cedim en facilitat. Ens costa prohibir, mantenir les normes i dir que no. Ho fem per evitar l’enfrontament i no renunciar a una estona de tranquil·litat i, no ens adonem de les conseqüències que pot aportar a les pautes de conducta dels infants.
Com a pares i mares eduquem els nostres fills per donar-los la major felicitat. Ens mostrem comprensius i pacients amb ells. Creem un ambient càlid i amorós. Tot i que l’estimació és imprescindible, no és suficient per a l’educació dels nostres fills i filles. Hem d’intentar entendre que l’educació implica protecció i que aquesta comporta la necessitat de posar límits i normes per protegir els infants dels seus propis actes i dels demés. D’aquesta manera els hi aportem un equilibri personal i emocional.
No hem d’oblidar que els nens han de ser nens. I que tenen la necessitat d’investigar i de fer preguntes, de ser tossuts en allò que volen, per fer créixer la seva autonomia lliurement. És per això que hem d’intentar donar respostes adultes i sinceres davant de qualsevol tossuderia i hem d’aprendre a raonar qualsevol decisió que prenem. Ho hem de fer amb seguretat i convicció i, sobretot, hem de mantenir la nostra posició.
No ens ha de fer por dir no als nostres fills. Hem d’aprendre a ensenyar-los el que està bé i el que no ho està, el que es pot tolerar i el que no. I els hi hem de saber explicar perquè ho puguin entendre i acceptar. Hem de ser capaços de buscar l’equilibri per desenvolupar les seves capacitats i mantenir un ordre pel bon funcionament.
Sense límits, els nens i nens es tornen rebels, exigents, mal educats i fàcilment perden la concentració. I aquests s’han de marcar des de casa.
Els infants i adolescents neixen sense límits. Aquests cal educar-los. Com?
A vegades establir quins són els límits a aplicar no és una tasca fàcil i hem d’aconseguir un equilibri. A Centre Neurona t’ajudem a marcar les normes, i aplicar-les amb paciència i amor, per aconseguir un ambient sa entre tu i els teus fills.