Davant la difícil situació de perdre una persona estimada o propera, es crea un fort sentiment de desolació que va augmentant al mateix temps que busquem més i més respostes del perquè de la seva mort. Tot i que és evident que un fet així sempre causarà aquest fort sentiment dolorós, sempre es pot treballar per aconseguir que els sentiments no siguin tan extrems, i per tant, que puguem encaixar-ho a la nostra vida quotidiana.
La separació o divorci d’una parella o matrimoni sempre produeix unes conseqüències en els fills, siguin immediates, a mig o llarg termini. Aquestes conseqüències variaran i aniran en funció de l’edat dels fills, ja que ha estat comprovat que com més petits són els nens, més gran és l’impacte de la ruptura.
Tot i que en un tema tan delicat i complex com aquest no es pot generalitzar, intentarem fer un recull de les reaccions més comunes i habituals dels fills de pares separats, en funció de la seva edat:
Els trastorns de conducta es podrien definir com un seguit de comportaments, amb diferents maneres d’actuar, que presenten uns trets comuns:
Actes en contra de les normes socials establertes mitjançant un comportament irresponsable, transgressor i, fins i tot, agressiu.
Convertir-se en una molèstia pels altres.
A l’hora de delimitar els nens i adolescents que pateixen aquests trastorns, és adequat esmentar quin és, majoritàriament, el motiu principal pel qual es produeixen aquestes alteracions.