Per què necessitem habilitats socials?

Com ens expressem, com ens sentim o com actuem davant determinades situacions: les habilitats socials són comportaments que adquirim durant la infància o etapa de creixement i que amb el pas del temps acaben configurant la nostra personalitat. Aquests comportaments reben el nom d’habilitats socials, i si les haguéssim de definir, podríem dir que son aquelles facilitats o aptituds que tenim les persones a l’hora de comunicar els nostres pensaments i sentiments de manera assertiva, sense que puguin ofendre o molestar a algú.

Una persona amb bones habilitats socials busca aconseguir les seves pròpies metes però també té en compte els interessos de les altres persones, i quan entren en conflicte tracta de trobar, en la mesura del possible, una solució satisfactòria per les dues parts. Les relacions interpersonals acaben sent una necessitats molt important a la nostra vida, ja que suposen una gran part del nostre benestar emocional i també suposen un focus important d’estrès i conflictes si no es desenvolupen de manera correcta.

Tenint en compte que aquestes capacitats comencen a desenvolupar-se des de ben petits, és fonamental prestar atenció als més joves en el seu desenvolupament social, donat que les habilitats socials esdevindran imprescindibles en la seva adaptació a l’entorn en el que desenvoluparan la seva vida personal, laboral i social. A més, aquestes habilitats ajuden a configurar la nostra personalitat i es converteixen en eines que s’utilitzaran posteriorment en l’etapa adulta.

En quant a les principals habilitats socials a les que ens referim, són les següents:

• És aquella capacitat que té la persona en posar-se al lloc de l’altre i comprendre’l.
• És aquella capacitat de defensar els seus propis drets i opinions sense ferir o molestar als demés.
• Comunicació. Esdevé aquella capacitat d’expressar i escoltar.
• És aquella capacitat d’interpretar les creences i sentiments propis i controlar els impulsos.
• Cooperació. Aquella capacitat de col·laborar amb els altres per aconseguir un objectiu comú.
• Resolució de conflictes. És aquella capacitat que tenim les persones per interpretar un determinat conflicte i treure’n alguna alternativa de solució al mateix.

La carència d’aquest tipus d’habilitats socials pot provocar-nos certes limitacions a l’hora de comunicar-nos amb altres persones, incapacitat d’expressar els nostres sentiments o fins i tot podem arribar a entrar en conflicte amb els nostres sers estimats pel simple fet de ser incapaços de poder donar una solució davant determinades situacions. Aquesta falta d’habilitats doncs, s’acaba convertint en tot tipus de trastorns que dependran del pacient. Els més habituals són:

• Trastorn en l’estat d’ànim. Es caracteritza per l’alteració de l’humor de la persona, sentint tristesa, pèrdues d’il·lusions, episodis maníacs, trastorns bipolars, ansietat, depressió, etc.
• Trastorn d’ansietat. Es caracteritza per la presència d’angoixa i preocupacions de manera excessiva en la persona.
• Trastorns adaptatius. Són aquells que es caracteritzen per existir una resposta psicològica a un o diversos estressants identificables que comporten l’aparició de símptomes emocionals o de comportament clínicament significatiu.
• Trastorn de personalitat. Esdevenen aquells patrons permanents de comportaments que s’adapten a les expectatives de la cultura de la persona.

Quan aquesta situació esdevé un trastorn la millor manera de poder eradicar aquests efectes és mitjançant una teràpia en mans d’un especialista per tal de que la situació no vagi a més. És per això que a Centre Neurona portem a terme una avaluació completa de cada cas i treballem per ajudar a millorar la vida de les persones.

Trackback from your site.