En moltes ocasions tendim a utilitzar el terme depressió com un símptoma de tristesa, però en psicologia el seu ús està limitat a la descripció d’un estat d’ànim patològic similar, però no és igual que la tristesa comuna.
La memòria, definida com la capacitat que tenim els éssers humans de recordar, ens ajuda en el procés d’entendre i comprendre el món en què vivim, i ho fa creant records i actualitzant les nostres idees en un món que canvia constantment.
La separació o divorci d’una parella o matrimoni sempre produeix unes conseqüències en els fills, siguin immediates, a mig o llarg termini. Aquestes conseqüències variaran i aniran en funció de l’edat dels fills, ja que ha estat comprovat que com més petits són els nens, més gran és l’impacte de la ruptura.
Tot i que en un tema tan delicat i complex com aquest no es pot generalitzar, intentarem fer un recull de les reaccions més comunes i habituals dels fills de pares separats, en funció de la seva edat:
Els trastorns de conducta es podrien definir com un seguit de comportaments, amb diferents maneres d’actuar, que presenten uns trets comuns:
Actes en contra de les normes socials establertes mitjançant un comportament irresponsable, transgressor i, fins i tot, agressiu.
Convertir-se en una molèstia pels altres.
A l’hora de delimitar els nens i adolescents que pateixen aquests trastorns, és adequat esmentar quin és, majoritàriament, el motiu principal pel qual es produeixen aquestes alteracions.